Articles i teràpies assistides amb ketamina. S’han consolidat com una opció avançada per a les persones que necessiten un enfocament més eficaç per a símptomes emocionals intensos o per a aquelles resistents a altres tractaments. En dosis controlades, la ketamina pot reduir ràpidament l’angoixa emocional i generar un estat de major claredat que facilita el treball terapèutic.
Aquest enfocament combina els efectes neurobiològics de la substància amb un suport psicològic estructurat, la qual cosa permet integrar l’experiència i promoure canvis estables en el benestar. Tot el procés es duu a terme en entorns clínics especialitzats, sota supervisió professional i seguint protocols estrictes per garantir la seguretat, l’eficàcia i el suport continu durant cada fase del tractament.
El 20 de març se celebraran a Màlaga unes xerrades dedicades a explorar la relació entre els psicodèlics i la salut mental. Especialistes i professionals abordaran la recerca actual, el seu potencial terapèutic i els reptes de la seva aplicació en l’àmbit clínic.
Trobada internacional de nou dies a Barcelona, del 15 al 23 d’octubre de 2026, dedicada a la KAP: congrés, taller clínic introductori i formació residencial per a professionals.
La teràpia amb ketamina ha guanyat rellevància en salut mental com a opció per a la depressió resistent, l’ansietat i el TEPT. Descobreix com funciona, en què consisteix una sessió i per què es combina amb psicoteràpia en un abordatge integral.
Durant segles vam creure que la personalitat era fixa, gravada a pedra en arribar a l’edat adulta. Una nova revisió sistemàtica —que analitza 48 estudis sobre psilocibina, LSD i ayahuasca— suggereix el contrari: els nostres trets més profunds, des de l’Obertura fins al Neuroticisme, poden ser molt més mal·leables del que pensàvem. Explorem cinc troballes clau de la ciència psicodèlica i les preguntes filosòfiques que plantegen sobre el «jo».
En aquesta interessant entrevista guiada pel Dr. Joan Obiols, Phil Wolfson, fundador de la Ketamine Research Foundation, ens parla apassionadament dels esdeveniments vitals de la seva vida, i el que l’ha fet convertir-se en un expert mundial en la psicoteràpia assistida amb ketamina.
La història de la ketamina recorre més de seixanta anys, des del seu ús com anestèsic militar fins a la seva consolidació com a eina clau en salut mental. Descobertes clíniques primerenques, el paper del context terapèutic i la identificació dels receptors NMDA van obrir la porta als seus efectes antidepressius ràpids. Avui, la psicoteràpia assistida amb ketamina integra neurociència i acompanyament psicològic per abordar depressió resistent i altres trastorns, transformant la pràctica clínica contemporània amb impacte creixent en protocols ètics i basats en evidència.
La psicoteràpia assistida amb ketamina emergeix com una opció prometedora per a l’ansietat quan els tractaments convencionals fallen. L’evidència mostra reduccions ràpides dels símptomes en trastorn d’ansietat social, ansietat generalitzada i casos resistents, amb efectes observables en hores o dies. Aquests beneficis s’expliquen per l’acció de la ketamina sobre el sistema glutamatèrgic i la neuroplasticitat. Tot i això, els efectes requereixen integració psicoterapèutica per consolidar canvis duradors en el funcionament emocional i conductual en context clínic segur i amb seguiment professional especialitzat.
La teràpia amb ketamina pot administrar-se per via intravenosa (IV) o intramuscular (IM), dues opcions segures i eficaces per al tractament de la depressió, l’ansietat, el TEPT i el dolor crònic. Aquest article analitza les diferències clíniques, farmacològiques i experiencials entre ambdues vies, destacant la biodisponibilitat, l’inici d’acció i l’impacte terapèutic. A Clínica Synaptica treballem amb la via intramuscular per la seva simplicitat, eficàcia i capacitat de facilitar experiències terapèutiques profundes.
La depressió resistent al tractament s’associa a alteracions en la connectivitat neuronal i a una pèrdua de flexibilitat cognitiva. Aquest article explica què passa al cervell durant la depressió, el paper de les espines dendrítiques i la neuroplasticitat, i com la ketamina i altres psicodèlics poden induir canvis ràpids i sostinguts en les connexions neuronals. També s’analitza l’evidència científica que mostra els seus efectes antidepressius i la importància d’aprofitar les finestres de plasticitat amb suport psicoterapèutic.
La depressió resistent al tractament afecta fins al 30% dels pacients amb TDM i suposa un risc elevat de deteriorament i suïcidi. L’evidència en món real mostra que la teràpia assistida amb ketamina ofereix respostes ràpides i clíniques rellevants. Una metaanàlisi de 79 estudis amb 2.665 pacients indica taxes de resposta del 45% i de remissió del 30%, amb bon perfil de seguretat. L’efectivitat es manté amb tractaments repetits i en contextos clínics complexos i inclou reducció significativa de la ideació suïcida en molts casos.
La ketamina i l’esketamina comparteixen base farmacològica, però presenten diferències clau en composició, efectes i ús clínic. La ketamina racèmica combina els isòmers R i S i acumula més evidència en depressió resistent, amb efectes més duradors i millor perfil subjectiu. L’esketamina, amb major afinitat NMDA, té ús hospitalari com Spravato, però pot associar-se a més efectes dissociatius aguts. Conèixer aquestes diferències permet escollir tractaments més segurs, accessibles i ajustats a cada pacient segons l’evidència científica actual i l’experiència clínica acumulada.
A la teràpia assistida amb ketamina existeixen diverses vies d’administració, cadascuna amb diferències en biodisponibilitat, inici d’acció i vida mitjana. Aquest article explica les principals opcions —intramuscular, intranasal i oral— des d’un punt de vista farmacològic. A Clínica Synaptica s’utilitza la via intramuscular per la seva alta biodisponibilitat, rapidesa d’efecte i major comoditat respecte a la via intravenosa, permetent una administració clínica segura i eficient.
L’any 2025 s’ofereixen dues formacions avançades en Psicoteràpia Assistida amb Ketamina: un Nivell 1 a Barcelona i un Nivell 2 residencial a Can Benet. El programa reuneix professionals de referència internacional en teràpia psicodèlica i ketamina, amb ponents com Phil Wolfson, José Carlos Bouso i Marc Aixalà. La formació ofereix una visió rigorosa, clínica i vivencial del potencial terapèutic de la ketamina.
La teràpia amb ketamina i la teràpia amb psilocibina són dues aproximacions emergents en salut mental amb mecanismes, aplicacions i contextos legals diferents. Aquest article compara ambdues opcions, analitzant com actuen al cervell, en quins trastorns s’han estudiat —com la depressió resistent, l’ansietat o el trauma—, els seus perfils de seguretat i l’experiència terapèutica associada. També s’exploren les diferències en accessibilitat i durada dels efectes, aportant una visió clara per entendre quin enfocament pot ser més adequat segons cada situació clínica.
La Ketamine Research Foundation, liderada pel Dr. Phil Wolfson, ha publicat una nova guia per a l’ús segur i ètic de la ketamina. El document aborda l’ús personal responsable, l’aplicació clínica de la psicoteràpia assistida amb ketamina (KAP) i un codi ètic professional desenvolupat per la KPA. Aquesta guia estableix estàndards clars per integrar la ketamina amb rigor, seguretat i responsabilitat en contextos terapèutics i formatius.
El dol prolongat és una condició clínica reconeguda a la Classificació Internacional de Malalties (CIM-11) que afecta aproximadament un 10% de les persones després d’una pèrdua significativa. Aquest article revisa els límits de la teràpia convencional i analitza l’evidència emergent sobre la teràpia assistida amb psicodèlics, especialment amb ketamina. S’exploren els seus mecanismes neurobiològics, la finestra de neuroplasticitat i el paper de l’experiència subjectiva en la transformació del dol, a partir de recerques recents en institucions internacionals de referència.
El dolor crònic, especialment el dolor neuropàtic, representa un gran repte terapèutic per la seva resistència als tractaments convencionals. La ketamina ha emergit com una opció prometedora gràcies a la seva acció sobre els receptors NMDA, mostrant un alleujament significatiu i sostingut del dolor en pacients amb quadres intractables. A més, la seva capacitat per abordar simultàniament els símptomes psicològics associats al dolor crònic obre noves vies terapèutiques, especialment quan s’integra en un abordatge psicoterapèutic supervisat.
Durant la formació en Psicoteràpia Assistida amb Ketamina, vam comptar amb la participació del Vladislav Matrenitsky, fundador de la clínica Expio a Kíev. Metge i psicoterapeuta transpersonal, el Dr. Matrenitsky treballa amb ketamina des del 2018, especialment en el tractament del TEPT en soldats i veterans ucraïnesos. La seva experiència clínica i investigadora aporta una visió profunda sobre l’ús terapèutic de la ketamina en contextos de trauma extrem.
Phil Wolfson, creador de la Psicoteràpia Assistida amb Ketamina (KAP) i director de la Ketamine Research Foundation, comparteix una reflexió profunda sobre la seva trajectòria vital, la pràctica clínica i el futur de la medicina psicodèlica. En aquesta entrevista, enregistrada durant la formació en KAP del 2024 a Barcelona, Wolfson aborda la singular flexibilitat terapèutica de la ketamina, els riscos de la medicalització sense psicoteràpia i la necessitat d’un ús ètic, integratiu i conscient d’aquestes eines.
En aquesta entrevista en profunditat, Phil Wolfson, creador de la Psicoteràpia Assistida amb Ketamina (KAP), comparteix la seva visió sobre el paper de la ketamina i dels psicodèlics en el futur de la salut mental. Wolfson reflexiona sobre les diferències entre substàncies, els avantatges clínics de la ketamina per la seva durada, flexibilitat i accessibilitat, i els riscos d’una regulació excessivament restrictiva. També aborda la importància d’integrar aquests tractaments dins d’un marc psicoterapèutic sòlid, els perills de l’ús descontextualitzat i els reptes que afronta Europa en l’inici d’aquest nou paradigma terapèutic.
El dolor crònic és una condició complexa que persisteix més enllà de tres mesos i afecta profundament la qualitat de vida física i mental. Pot presentar-se en diverses formes —neuropàtica, musculoesquelètica, postquirúrgica o associada a malalties— i sovint no té una causa única identificable. El seu abordatge requereix un enfocament multidisciplinari que integri tractament mèdic, fisioteràpia i suport psicològic. En aquest context, la ketamina emergeix com una opció terapèutica prometedora, amb evidència creixent en la reducció sostinguda del dolor crònic.
La depressió resistent al tractament fa referència als casos en què una persona amb trastorn depressiu major no respon adequadament a almenys dos tractaments antidepressius diferents. Aquesta condició comporta un elevat patiment personal, risc de cronificació i un impacte important en la qualitat de vida. L’evidència científica recent mostra que la ketamina pot induir reduccions ràpides i significatives dels símptomes depressius, inclosa la ideació suïcida, oferint una alternativa prometedora per a pacients que no han trobat alleujament amb els tractaments convencionals.
La ideació suïcida és un factor de risc crític que requereix detecció precoç i intervencions ràpides. Tot i que els antidepressius i la psicoteràpia poden ser útils, sovint no actuen amb la immediatesa necessària. L’evidència científica recent mostra que la ketamina pot reduir de manera ràpida i significativa la ideació suïcida, fins i tot en qüestió d’hores, especialment en poblacions d’alt risc com les persones amb trastorn bipolar. Això la converteix en una eina terapèutica prometedora dins d’un abordatge clínic supervisat.
Des de la seva síntesi el 1962 fins al seu ús actual en salut mental, descobreix com la ketamina actua sobre els receptors NMDA, el glutamat i el BDNF per afavorir la neuroplasticitat i alleujar símptomes depressius.
L’addicció és una aflicció complexa influïda per factors biològics, psicològics i socials, amb altes taxes de recaiguda malgrat els tractaments disponibles. En els darrers anys, la ketamina ha emergit com una possible eina terapèutica en el tractament de diverses addiccions, especialment l’alcoholisme. La seva capacitat per augmentar la neuroplasticitat, reduir símptomes depressius i facilitar noves perspectives subjectives pot afavorir períodes més llargs d’abstinència i millorar la integració de la psicoteràpia.
El trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) es caracteritza per hiperactivació, memòries intrusives i dissociació després d’un trauma. Tot i els tractaments habituals, una part important dels pacients no assoleix la remissió. La psicoteràpia assistida amb ketamina mostra un potencial prometedor per facilitar la neuroplasticitat i el reprocessament del trauma, tot i que encara cal definir protocols segurs i eficaços.
La depressió és un trastorn de salut mental altament prevalent que afecta l’estat d’ànim, la cognició i el benestar físic, amb un fort impacte personal i social. Tot i que el tractament habitual combina psicoteràpia i antidepressius, una part significativa de pacients no respon adequadament. En aquest context, la ketamina ha emergit com una opció terapèutica innovadora gràcies a la seva acció ràpida i al seu potencial per reduir els símptomes depressius en casos resistents al tractament, obrint noves vies en la salut mental.
En el marc del congrés de la Sociedad Española de Patología Dual, celebrat a Sevilla, es va dur a terme el Track Psicodélicos, dedicat als nous usos terapèutics dels psicodèlics en salut mental. El Dr. Joan Obiols hi va presentar tres ponències centrades en la reducció de danys, la història dels psicodèlics a Espanya i la teràpia assistida amb ketamina. Les presentacions van generar un ampli interès i un debat clínic enriquidor.
El projecte Parlem Obertament Sobre Salut Mental va néixer al barri de Gràcia amb la voluntat d’apropar la salut mental a l’espai públic a través del diàleg obert. En una edició dedicada a salut mental i drogues, la Dra. Estefanía Moreno va presentar una ponència sobre psicoteràpia assistida amb ketamina, combinant context històric i pràctica clínica. La jornada va incloure testimonis, reflexions professionals i expressions artístiques.